VIGENT
Nosaltres, MarkusIRL i Konata400, fem un servidor on poder jugar i recrear Catalunya al Minecraft. Un servidor on promoure el respecte, la justícia, el seny, la llengua i la unió entre tots els jugadors. L’únic objectiu del servidor és divertir-se entre la comunitat del Minecraft, i tot el que intenti pertorbar aquest precepte, o a un altre jugador, no és benvingut en aquesta comunitat.
Article 1. Cubecat.
1. Cubecat es constitueix com Estat independent de Dret i exerceix la seva sobirania d’acord amb aquesta Constitució, que és la seva norma institucional bàsica i superior.
2. Els ciutadans i els poders públics, inclosa l’administració, queden vinculats a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic
Article 2. Territori
El territori nacional de Cubecat compren de forma indivisible la integritat del territori actual de Catalunya; el nord del País Valencià; la franja d’Aragó i part del territori aragonès adjacent a aquesta; la Catalunya del Nord i la part d’Occitània limítrof amb la Catalunya del Nord, Catalunya i l’Aragó; i finalment les valls d’Andorra.
Article 3. La Generalitat de Cubecat.
1. La Generalitat és la institució en la qual s’organitza políticament i administrativament l’Estat de Cubecat.
2. La Generalitat és integrada per l’Administració i el Parlament.
Article 4. Identitat.
1. Cubecat fonamenta la seva identitat en la nació catalana, la qual és objecte de protecció per part dels poders públics i administració.
2. L’Idioma oficial de l’Estat és el català. Els poders públics i l’administració utilitzaran el català preferentment, així com promouran el seu ús i preservació.
3. La bandera nacional de Cubecat és la Senyera, aquesta ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que s’ubiquin a tot el territori.
4. La diada nacional de Cubecat és l’onze de setembre.
5. L’himne de Cubecat és Els segadors.
Article 5. La ciutadania de Cubecat.
1. La ciutadania a Cubecat s’adquireix després del primer registre al servidor de Minecraft i un cop s’obté el rol dintre del mateix joc.
2. Exclusivament els ciutadans de Cubecat són titulars dels drets compresos al títol II de la present Constitució. Els estrangers tenen l’obligació de complir amb els deures i obligacions que el marc jurídic els hi imposi.
Article 6. De les garanties penals i jurisdiccionals.
1. Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment. Per a tal fi, l’administració aprovarà i mantindrà vigent i públic un Codi Penal que establirà les accions o omissions considerades delictives en relació amb el seu corresponent càstig.
2. Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i administració en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió.
3. Així mateix, tothom té dret a un procés públic amb totes les garanties.
Article 7. Dret a la igualtat i no discriminació.
Tots els ciutadans són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, gènere, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 8. Dret a la llibertat d’expressió i llibertat de premsa.
1. Es reconeixen les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació. Queda prohibida la censura prèvia o qualsevol altre mitjà de control ideològic per part dels poders públics.
2. La utilització de símbols, missatges o elements que representin o s’identifiquin amb l’exclusió política, social o cultural, no queden protegits per la cobertura de la llibertat d’expressió, la finalitat de la qual és contribuir a la formació d’una opinió pública lliure.
Article 9. Dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge.
Es garanteix el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge. Els poders públics protegeixen els ciutadans de les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i familiar.
Article 10. Dret de lliure circulació.
Tots els ciutadans tenen el dret a circular lliurement pel territori nacional.
Article 11. Dret de reunió i manifestació.
Es reconeixen els drets de reunió i de manifestació pacífiques amb finalitats lícites.
En cap cas, l’exercici del dret a manifestació podrà comportar l’impediment a la lliure circulació de persones i béns.
Article 12. Dret a la propietat privada i inviolabilitat del domicili.
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat.
a. La llei regularà els supòsits de mort civil i successió
b. La Generalitat, per acció del govern, podrà expropiar béns per causa justificada d’interès públic mitjançant la justa indemnització.
2. Prioritàriament els Ajuntaments, i en el seu cas l’òrgan de govern de les vegueries que accedeixin a l’autogovern, substituiran a la Generalitat com a hereva universal en els casos previstos per l’aparat anterior, quan els béns resideixin en llurs territoris.
3. Es garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no es pot entrar sense el consentiment del titular o sense manament de l’administració o autoritat judicial, excepte en el cas de delicte flagrant.
Article 13. Llibertat d’empresa.
Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat i conforme a l’ordenament jurídic.
Article 14. Dret d’associació.
Es reconeix el dret d’associació per a la consecució de fins lícits. Les seves actuacions han de ser conformes a aquesta Carta.
Article 15. Dret a la diversitat de modalitats de joc.
Tots els jugadors, sota els límits constitucionals i resta de l’ordenament jurídic, han de ser lliures per triar el seu mode de joc i ser conseqüents amb aquesta tria.
Article 15 Bis. De la suspensió excepcional de drets i llibertats.
1. L’Administració, pot declarar l’estat d’emergència en aquells supòsits en què s’hagi produït la interrupció del normal funcionament de la convivència democràtica.
2. Als efectes de l’apartat 1 anterior, es considera que interrompen el normal funcionament de la convivència democràtica aquelles situacions en què el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el funcionament dels serveis públics essencials per a la comunitat, el funcionament de les institucions democràtiques, el proveïment dels productes de primera necessitat o qualsevol altre aspecte de l’ordre públic resultin alterats d’una forma tan greu que l’exercici de les potestats ordinàries de l’Administració no sigui suficient per restablir-lo i mantenir-lo.
3. L’estat d’emergència serà declarat pel període estrictament necessari per a posar a fi a la interrupció del normal funcionament de la convivència democràtica. En qualsevol cas, tindrà una duració màxima de 15 dies, prorrogables a 15 dies més quan es compti amb l’aprovació del Consell General del Poder Judicial, el qual haurà de valorar la idoneïtat i proporcionalitat de la mesura.
4. Durant l’estat d’emergència es poden suspendre o limitar l’exercici dels drets reconeguts en el títol II de la Constitució. Amb tot, les mesures que s’han d’adoptar en l’estat d’emergència són les estrictament necessàries per assegurar el manteniment de l’ordre públic i el restabliment de la normalitat; han de ser proporcionades a la gravetat de les circumstàncies.
Article 16. Funcions i organització.
1. L’Administració arbitra i modera el funcionament regular de les institucions i del servidor, assumeix la més alta representació de Cubecat i exerceix les funcions que li atribueix expressament la Constitució. També assumeix el poder executiu i legislatiu, i dirigeix la política interior i exterior.
2. Aquesta s’organitza com òrgan jeràrquic autònom, el qual és format pels propietaris i aquells a qui aquests facin confiança. La propietat dirigeix els membres de l’administració.
3. L’Administració vetllarà pel bon funcionament del servidor, a més d’escoltar propostes dels usuaris i vetllar per una transparència amb els mateixos.
4. L’Administració de la Generalitat gaudirà de la iniciativa legislativa exclusiva per la Llei General de Pressupostos, la qual contindrà les retribucions corresponents pels funcionaris, Mods d’Esquadra i membres de la judicatura, així com partides destinades a projectes, subvencions i institucions. La Llei General de Pressupostos també podrà regular impostos i tributs.
L’Administració de la Generalitat presentarà al Ple del Parlament un projecte de Llei General de Pressupostos, quan ho consideri convenient,. Serà necessària l’aprovació del Parlament per a l’aprovació del projecte a llei, sens perjudici que l’Administració pugui destinar recursos econòmics a qualsevol projecte o institució davant d’urgència o necessitat puntual.
Article 17. Dels Consellers.
1. Els Consellers, presideixen l’Administració de la Generalitat i vetllen pel funcionament general del servidor, aplicant els canvis necessaris mitjançant plugins i millores de rendibilitat. En aquests recau també l’execució de les sentències judicials i la instrucció i coneixement dels processos judicials d’acord amb el que estableix l’article 23.
2. Queda prohibida la participació en l’economia per parts dels Consellers.
Article 18. Funcionaris de l’Administració.
1. Els Funcionaris de l’Administració tenen com a tasca el suport immediat als Consellers en tota mena de tasques administratives, quedant sota la direcció d’aquests. Els funcionaris de l’Administració són nomenats i cessats a discreció dels Consellers.
2. Especialment podran gaudir de creatiu per a la construcció d’obra pública i ciutats de gran rellevància.
3. Queda prohibida la participació en l’economia per part dels funcionaris que gaudeixin de creatiu.
Article 19. Cos dels Mods d’Esquadra.
1. Els Mods d’Esquadra són un cos civil armat, sota la direcció del Major i en última instància dels Consellers, que té per missió protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana, amb àmbit d’actuació en tot el territori nacional.
2. El cos té l’obligació d’investigar i perseguir qualsevol fet d’aparença delictiva. Igualment, realitzarà les tasques pròpies de policia judicial, inclosa l’execució de resolucions judicials.
3. Pel desenvolupament de la seva missió i tasca, els membres del cos gaudeixen de les eines d’investigació i protecció necessàries, a discreció de l’administració.
4. El Major dels Mods d’Esquadra dirigeix l’actuació del Cos i respon directament davant dels Consellers. El Major és nomenat i cessat pels Consellers.
Article 20. Disposicions generals.
1. El Parlament és l’òrgan representatiu de la Comunitat de Cubecat i té caràcter consultiu.
2. Està encapçalat per un representant designat per l’Administració de la Generalitat que ostenta el càrrec de President del Parlament. La seva funció és presidir, moderar les sessions i confeccionar l’ordre del dia definitiu a proposta dels ciutadans.
3. Es consideren partíceps d’una sessió del Parlament tots aquells jugadors que tinguin la ciutadania i acudeixin al Ple en el dia i hora que sigui convocat.
Article 21. Funcionament del Ple.
1. El Ple és convocat pel President del Parlament a criteri seu, tot respectant la bona fe i contemplant la tradició. En cas d’impossibilitat serà presidit per un Conseller.
2. Per a constituir-lo vàlidament caldrà que s’anuncïi la convocatòria com a mínim cinc dies abans de la celebració. Caldrà respectar el marge de set dies entre la celebració de cada sessió.
3. S’exceptuaran de l’apartat anterior aquelles sessions que per la seva complexitat no poguessin finalitzar-se en un sol dia, que hauran d’ésser continuades necessàriament en el dia immediatament posterior; i també aquelles que ho requerissin pel seu caràcter urgent, improrrogable o de força major.
Article 22. Vinculació dels acords presos.
1. Les decisions que s’aprovin al Ple per majoria simple o absoluta, tindran caràcter consultiu per a l’Administració de la Generalitat, tenint aquesta facultat per obrar lliurement.
2. Les decisions que s’aprovin al Ple per unanimitat, tindràn caràcter consultiu per a la Administració de la Generalitat, tenint aquesta facultat per obrar lliurement, havent d’emetre no obstant, un informe justificatiu en cas d’actuar en contra d’allò aprovat.
3. Les decisions que siguin rebutjades pel Parlament i hagin estat incloses en l’ordre del dia a proposta de la pròpia Administració, tindran caràcter vinculant per a aquesta.
Article 23. Disposicions generals.
1. L’exercici de la potestat jurisdiccional en tota mena de processos, jutjant i fent executar allò jutjat, correspon exclusivament als Jutjats, Tribunals i Administració determinats per aquesta Constitució.
2. Els Jutges són competents, per defecte, per la instrucció i coneixement de tota mena de delictes, a excepció d’aquells que haguessin començat a ser processats per l’administració.
L’Administració té competència per a instruir i conèixer tota mena de delictes, especialment aquells comesos in flagranti i que per la seva gravetat o especialitat necessitessin d’una intervenció i resposta judicial immediata.
Amb tot, l’Administració podrà intervenir en qualsevol procediment judicial iniciat, quan la gravetat o especialitat del delicte ho requerís o quan es necessites una intervenció i resposta judicial immediata.
3. Les sentències i altres resolucions fermes de Jutges i Administració són d’obligat compliment.
Article 24. Obtenció i pèrdua de la condició de jutge.
1. Els jutges seran escollits pel Consell General del Poder Judicial, mitjançant un concurs públic obert a tots els ciutadans.
2. Els jutges podran ésser únicament destituïts, pel Consell General del Poder Judicial, per mala praxi, prevaricació o abús de poder.
3. Els jutges han de ser independents, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei
Article 24 Bis. Del Consell General del Poder Judicial.
1. El Consell General del Poder Judicial és format pels tres jutges amb major antiguitat i és l’òrgan de govern de l’administració de justícia de Cubecat. Aquest és liderat pel seu president, el qual és elegit per l’Administració d’entre els membres del Consell. El president del Consell gaudeix de dignitat de magistrat.
2. El Consell General del Poder Judicial té la tasca de representar, coordinar, i assegurar l’administració de la justícia, així com de nomenar, destituir, formar i disciplinar els membres la judicatura.
3. Les decisions del Consell es prenen col·legiadament i per la majoria simple dels seus membres, el president gaudeix de vot qualificat en cas d’empat i de veto en els nomenaments i destitucions dels membres de la judicatura.
Article 25. Fermesa de les resolucions judicials.
1. Les resolucions emeses per l’Administració esdevenen immediatament fermes i amb força executiva.
2. Les resolucions emeses pels Jutges esdevenen fermes un cop transcorreguts set dies des de la publicació de la sentència si no es presenta Recurs de revisió.
3. Un cop una resolució ha esdevingut ferma és inimpugnable, sens perjudici de l’anul·lació de sentència pels efectes retroactius favorables d’una posterior llei o modificació del Codi Penal.
Article 26. Recurs de revisió.
1. Els justiciables podran presentar Recurs de revisió, en els sis dies següents a la publicació de sentència contra les resolucions desfavorables dictades pels jutges.
2. El recurs de revisió serà resolt per l’Administració, i podrà tenir caràcter confirmatori de la sentència, parcialment confirmatori o desestimatori.
En cas que sigui confirmatori de la sentència del jutge, aquesta esdevé ferma.
En cas que sigui parcialment confirmatori, es modificarà la part resolutiva de la sentència que s’escaigui i posteriorment esdevindrà ferma.
En cas que sigui desestimatori, la sentència del jutge serà nul·la de ple dret, i la nova sentència s’acompanyarà d’uns nous fonaments jurídics i una resolució, que serà ferma.
Article 27. Principis generals del Dret.
1. Els Jutges hauran de seguir els principis generals del Dret a l’hora de resoldre les controvèrsies.
2. Els principis són, entre d’altres:
a) Principi de no discriminació i igualtat de tracte.
b) Principi d’audiència i no contradicció.
c) Principi de non bis in idem.
d) Principi de no retroactivitat de les normes desfavorables.
e) Principi de iura novit curia.
f) Principi de no dilacions indegudes.
g) Principi de proporcionalitat.
h) Principi de legalitat.
Article 28. Concepte de Vegueria.
1. La Generalitat adopta la divisió en vegueries per a l’organització territorial dels seus serveis. Les demarcacions veguerials determinen l’àmbit de divisió territorial primari.
2. L’organització veguerial s’estén a la gran part del territori de Cubecat. El territori més exterior de Cubecat no queda comprès per cap vegueria (Aragó, País Valencià…). La Vegueria de Barcelona és administrativa.
Article 29. Demarcacions veguerials.
Les vegueries són, delimitades pels seus respectius límits històrics d’acord amb l’Article 2:
a) Barcelona
b) Corona Metropolitana
c) Girona i Rosselló
d) Pirineus
e) Ponent
f) Tarragona
Article 30. Autogovern veguerial.
1. L’Administració de la Generalitat, a proposta d’una quarta part dels municipis actius integrants d’una vegueria, podrà dotar d’autogovern a la corresponent vegueria.
2. L’autogovern es constituirà per mitjà d’Estatut d’Autonomia aprovat per l’Administració i validat per la majoria dels municipis que haguessin motivat la proposta. L’Estatut, prèviament a ser aprovat per l’administració, caldrà que sigui presentat a la comissió paritària prevista a l’article 36 per tal d’analitzar el seu encaix constitucional.
Sense perjudici dels mecanismes de reforma i modificació previstos en l’Estatut vigent, la modificació o reforma de l’Estatut necessitarà l’aprovació de l’administració, prèvia valoració de la comissió paritària prevista a l’article 36. Si l’Estatut no preveu mecanismes de reforma o modificació, caldrà també l’aprovació de la majoria de dues terceres parts dels municipis actius integrants de la vegueria.
3. L’Estatut d’Autonomia haurà d’establir com a mínim: les competències assumides per l’autogovern, l’estructura de govern i administració bàsica de la vegueria, i la ciutat capital.
L’Estatut d’Autonomia podrà ser anul·lat o suspès per l’Administració quan el govern veguerial no compleixi amb les obligacions que la Constitució o altres normes li imposin, o actuï greument contra l’interès general de Cubecat.
4. Les Vegueries, pel seu autogovern, podran assumir les competències pròpies dels municipis, i aquelles que l’administració delegui o cedeixi.
En cap cas, la capacitat legislativa del corresponent ens legislatiu veguerial compendrà competències en materia de legislació penal. Sens perjudici de la possibilitat d’aprovar lleis de caràcter sancionador per a castigar els incompliments de les lleis veguerials, aquestes sancions hauran de ser exclusivament multes econòmiques amb un import màxim de 25.000€.
Tota competència no cedida per mitjà de l’Estatut d’Autonomia recau per defecte a la Generalitat o a les entitats municipals, segons correspongui per la seva naturalesa.
5. Les Vegueries que hagin constituït un autogovern mitjançant un Estatut d’Autonomia, tenen l’obligació de dur a terme les següents tasques:
a) Escollir un representant de la vegueria per un mandat finit renovable de tres mesos renovable (independentment del nom que se li doni: veguer, portaveu…)
b) Mantenir actualitzat el padró municipal: quins municipis són actius, i qui hi viu.
c) Reunir-se periòdicament
d) Adaptar en tot moment la normativa veguerial a la Constitució, els Codis i lleis superiors.
6. Les Vegueries podran preveure en els seus respectius estatuts la creació de Tribunals Veguerials, els quals seran competents per conèixer dels delictes comesos en el territori de la vegueria, dels conflictes civils i mercantils propis, i de la resolució de conflictes legals referents a la legislació pròpia de la vegueria.
Els Tribunals Veguerials seran administrats pel Consell General del Poder Judicial, el qual designarà un jutge responsable sobre aquest.
Article 31. Concepte de Municipi.
1. El municipi gaudeix d’autonomia i plena capacitat per a l’exercici de les funcions públiques que té encomanades, així com per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics, la titularitat dels quals assumeixi.
2. Els municipis constituïts han de ser tant per denominació, delimitació i urbanísticament fidels a la realitat del poble, vila o ciutat que es representa. Queda prohibida la creació de pobles no fidels o no existents al territori real que representa Cubecat.
Article 32. Creació del municipi.
1. El municipi es crea per mitjà de comunicació a l’Administració de la Generalitat per part de l’interessat.
2. L’interessat només queda legitimat per a la comunicació de creació quan hagués iniciat la construcció de la ciutat o tingues fefaentment plans concrets per iniciar-la.
3. L’Administració de la Generalitat mantidrà un registre de les ciutats constituïdes i actives. Així mateix, podrà denegar la creació de ciutats quan l’interessat no demostres suficient legitimació per a tal acte.
Article 33. De l’Ajuntament.
1. El Govern i l’administració municipal, correspon a l’ajuntament, integrat per l’Alcalde i els Regidors.
2. Gaudeix del títol d’Alcalde el creador de la ciutat, i de Regidors aquells designats expressament per l’Alcalde.
3. L’Alcalde dirigeix el govern i l’administració municipal, a més de representar l’Ajuntament. Correspon als Regidors l’assistència a l’Alcalde i les atribucions que aquest els hi delegui o atribueixi.
4. Els Ajuntaments, per iniciativa de l’Alcalde, podran canviar la denominació d’Alcalde i Regidor.
5. La llei establirià un règim successori per l’alcaldia.
Article 34. Intervenció de l’Administració.
1. L’autonomia municipal podrà ser anul·lada o suspesa per l’Administració quan l’Ajuntament no compleixi amb les obligacions que la Constitució o altres normes li imposin, o actuï greument contra l’interès general de Cubecat.
2. Per a tal fi, l’Administració podrà cessar i substituir Alcaldes i Regidors, i dissoldre el municipi.
Article 35. Competències.
1. El municipi exercirà únicament les següents competències:
a) Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del Patrimoni històric. Promoció i gestió de l’habitatge pública. Conservació i rehabilitació de l’edificació.
b) Medi ambient urbà: en particular, parcs i jardins públics.
c) Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat.
d) Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat.
e) Informació i promoció de l’activitat turística d’interès i àmbit local.
f) Fires, comerç, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant.
g) Protecció de la salubritat pública.
h) Cementiris i activitats funeràries.
i) Promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure.
j) Promoció de la cultura i equipaments culturals.
k) Aquelles tasques que per naturalesa, sostenibilitat i eficiència només puguin ser dutes a terme pel govern municipal.
2. L’Administració de la Generalitat podrà delegar al Municipi competències.
3. Les competències s’exerceixen d’acord amb la Constitució, l’Estatut d’Autonomia de la Vegueria, la resta de l’ordenament jurídic, i els termes generals establerts per l’Administració de la Generalitat.
Article 36. Monopoli de la constitucionalitat.
1. La interpretació de la Constitució i la determinació de la constitucionalitat dels actes i omissions dels poders públics i dels ciutadans, recaurà al Consell General del Poder Judicial i a l’Administració de la Generalitat, en comissió paritària. L’Administració gaudeix de vot qualificat en cas d’empat.
2. Els Ciutadans tenen el dret de denunciar una infracció constitucional davant dels Jutges o de l’Administració, fet que portarà a l’automàtica constitució de la comissió paritària.
Article 37. Reforma constitucional.
1. L’ordre constitucional només pot ser modificat a iniciativa de l’Administració de la Generalitat o per la iniciativa conjunta de deu ciutadans, en ambdós casos la reforma haurà de ser aprovada per la majoria simple del Ple del Parlament, convocat ordinàriament.
2. Quan la reforma provingui de la iniciativa ciutadana, si és aprovada pel Ple del Parlament, també necessitarà l’aprovació de l’Administració.
3. Les reformes rebutjades pel Ple del Parlament tindran caràcter consultiu per a l’Administració, gaudint aquesta de la facultat d’aprovar indistintament la reforma si així ho considera pertinent.
Disposició addicional primera.
En el moment d’aprovació d’aquesta Constitució la propietat de Cubecat recau a MarkusIRL i Konata400.
Disposició addicional segona.
S’entén per Llei aquelles lleis aprovades per l’Administració d’acord amb la seva potestat legislativa, per llei veguerial aquelles lleis aprovades pel l’òrgan legislatiu veguerial dintre del marc competencial propi de l’Estatut d’autonomia, per codi el compendi o recull de normativa amb caràcter de llei que regula aspectes civils, penals o mercantils, per decret la normativa aprovada per l’administració a través del poder executiu i en desenvolupament de les lleis, per ordenança la normativa aprovada pels ajuntaments a través del poder executiu i en desenvolupament de la seva autonomia.
Disposició transitòria única.
Es reconeixen constitucionalment vigents els Estatuts d’Autonomia aprovats abans del 23/02/2025. Les disposcions d’aquests contraries a la constitució seran nules de ple dret.
Disposició final.
La Constitució entra en vigor el dia 27 de febrer de 2024.
⁞ Cubecat © 2025. Catalunya al Minecraft.
Lloc web desenvolupat amb ❤️ per en Gabi Franco.