VIGENT
La comunitat de Cubecat promulga aquest Codi Civil en el seu afany per continuar creant una societat organitzada, i dotar-se d’eines a través de les quals pugui aconseguir establir un marc jurídic comú que permeti crear vincles i relacions emparades en una legalitat i una seguretat jurídica que el present Codi els atorga.
Un any després de l’entrada en vigor de la primera Constitució de Cubecat i del primer Codi Penal, tot veient com la societat ha respòs favorablement a l’estructura legal i s’ha ammotllat a les dinàmiques que aquests suposen, és el moment idoni per fer un altre pas endavant i continuar tecnificant el servidor, alhora que és dona resposta a les demandes dels ciutadans. Juntament amb aquest Codi Civil, s’introdueixen les pertinents modificacions, novetats i adaptacions als textos legals ja existents.
Finalment, aquest entramat legal, no fa sinó en última instància, atendre les demandes dels ciutadans, els quals ja avui en dia s’organitzen de forma privada a través de pactes, contractes, escriptures de compraventa, empreses, agrupacions, unions civils i normatives municipals, i que a partir d’ara podràn fer-ho més eficientment.
Article 1. Concepte
La propietat privada és un pilar bàsic i fonamental de l’economia de mercat del servidor. No podrà ser violada, a excepció dels casos on la Generalitat ho decideixi per una necessitat superior, per força major o interès general, sempre a canvi d’una justa compensació per l’expropiació.
Article 2. Acreditació de la propietat
1. S’entendrà com a propietari per defecte d’un bé immoble, aquell que va ser-ne el constructor, si no hi ha document escrit que ho contradigui. Els documents que poden atribuir la propietat a un altre ciutadà, sempre que estiguin degudament signats, són:
a) un contracte de compraventa
b) una escriptura de propietat (inscrita al Registre de la Propietat del municipi que escaigui)
c) unes capitulacions matrimonials on s’estableixi el règim econòmic matrimonial
d) una sentència de divorci que determini la propietat del patrimoni comú
e) un testament d’un legítim propietari
f) una resolució judicial ferma que estableixi com a pena l’expropació del bé a favor d’un altre ciutadà o entitat jurídica
2. Un document escrit que sigui provat fals, serà tractat com a delicte d’obstrucció a la justícia per falsedat documental, d’acord amb l’article 19 bis del Codi Penal.
Article 3. Concepte
El matrimoni és una institució que permet la unió de dos ciutadans, podent triar quin és el seu règim econòmic matrimonial pel qual es guiaran.
Article 4. Règims econòmics matrimonials
Existeixen únicament tres modalitats de règims econòmics matrimonials a les quals poden optar els cònjuges:
a) Règim conjunt: els cònjuges comparteixen tot el seu patrimoni, tant l’existent abans de la unió (que es posa en comú al moment de casar-se) com aquell obtingut un cop casats.
b) Règim de guanys: els cònjuges comparteixen el seu patrimoni obtingut a partir del seu casament, però mantenen com a béns privatius els que tenien prèviament
c) Règim de separació de béns: els cònjuges mantenen la propietat del seus béns abans, durant, i després de la seva unió matrimonial, no existeix una massa patrimonial conjunta. No obstant, els cònjuges poden administrar els béns de l’altre, sense alienar-los.
Article 5. Determinació del règim econòmic matrimonial
El règim econòmic de cada unió matrimonial es determinarà seguint el següent ordre:
1r. Pacte: els cònjuges podràn optar per qualsevol dels règims econòmics.
2n. En defecte de pacte, serà el règim per defecte que estableixi la seva vegueria. Si la vegueria no tingués establert el règim per defecte, serà el règim conjunt.
3r. En cas que els cònjuges siguin de vegueries diferents, serà el règim que estableixi la vegueria on van celebrar la unió matrimonial. Si la vegueria no tingués establert el règim per defecte, serà el règim conjunt.
Article 6. Cerimònia matrimonial
1. La cerimònia matrimonial es durà a terme a l’Ajuntament del municipi a elecció dels cònjuges, sempre amb el consentiment del Batlle o Batllesa.
2. Per a que sigui plenament vàlida, a la cerimònia hi haurà d’assistir: els cònjuges, el Batlle o Batllesa del municipi on se celebri, un Jutge que doni fe, i dos testimonis. En cas que no pugui assistir l’autoritat municipial, podrà delegar la seva representació en una autoritat superior (veguerial o de la Generalitat).
3. La cerimònia podrà oficiar-la el Batlle o Batllesa, o un Jutge, a elecció dels cònjuges.
Article 7. Avantatges fiscals
Les unitats matrimonials podran tenir avantatges fiscals a l’hora de pagar certs impostos, d’acord amb el que estableixi la Llei de Pressupostos Generals en vigor.
Article 8. Concepte i causes
El divorci és la ruptura d’una unió matrimonial existent, amb la conseqüent extinció del règim econòmic matrimonial. Pot produir-se per mutu acord dels cònjuges, per demanda de divorci d’un d’ells, o per mort civil d’un dels integrants.
Article 9. Procediment d’extinció
1. Quan es tracti d’un divorci de mutu acord, les parts podran contractar un servei de mediació que els permeti redactar un escrit on reculli la distribució dels béns conjunts, si n’hi ha. Posteriorment haurà de celebrar-se una vista oral al Jutjat del municipi on es van casar (o al més pròxim en el seu defecte), on es ratificarà l’escrit i es dissoldrà oficialment la unió.
2. Quan es tracti d’un divorci per demanda d’un dels cònjuges, s’obrirà un procediment judicial, on l’altre cònjuge demandat podrà defensar-se. Se seguirà la tramitació ordinària dels judicis, fins a obtenir una sentència que determinarà la distribució de béns un cop dissolta la unió matrimonial.
3. Quan es tracti d’un divorci per mort civil d’un dels cònjuges, la dissolució es farà seguint el testament de la part causant. En defecte de testament, se seguiràn les normes de successió ab instestato de la vegueria on el causant estava empadronat. En cas que la vegueria no hagi establert les normes de successió ab instestato, se seguiràn les normes generals d’aquest Codi.
Article 10. Limitacions temporals
Un ciutadà no podrà casar-se en les dues setmanes posteriors a la data en què s’hagi fet efectiu el seu divorci. De la mateixa manera, un ciutadà no podrà divorciar-se fins passat un mes des del seu casament, exceptuant els casos per mort del cònjuge o si és víctima de delicte dolós per part de l’altre membre de la unió.
Article 11. Lliure consentiment
Si es demostra que un dels cònjuges no va consentir lliurement i voluntària a la formació de la unió matrimonial, s’entendrà el matrimoni com a nul de ple dret, amb efectes retroactius fins al moment de celebració, i s’aplicarà el corresponent delicte al coaccionant.
Article 12. Concepte de mort civil
S’entén per mort civil, haver deixat desateses les tasques elementals del joc i de responsabilitat amb la comunitat per un període ininterromput de tres mesos. El còmput d’aquest termini es veurà truncat si el ciutadà participa a la comunitat a través de qualsevol dels espais habilitats per a fer-ho, públicament i notòria.
També és considera civilment mort, aquell qui ha estat banejat de forma permanent, o condemnat a pena de presó indefinida, malgrat que sigui revisable.
Article 13. Declaració de mort civil
La declaració d’un ciutadà com a civilment mort podrà ser d’ofici per part de la Generalitat o l’Administració de Justícia, o a instància d’un ciutadà o autoritat municipal, que ho comunicarà a les autoritats competents. La declaració tindrà efectes retroactius des de la data en què el causant hauria esdevingut efectivament mort.
Article 14. Conseqüències de la mort civil
Un ciutadà declarat civilment mort, pateix diverses conseqüències:
1. Si ostenta càrrecs públics (Jutge, Mod d’Esquadra, Conseller, autoritat veguerial o anàlegs), la Generalitat decidirà si els conserva i quin nivell de gravetat suposa l’incompliment de les tasques.
2. Si ostenta una alcaldia, es procedirà d’acord amb la normativa veguerial. En cas que no n’hi hagi o que la normativa veguerial no prevegui res, es considerarà l’alcaldia com a deserta i podrà ser reclamada.
3. Si ostenta propietats, es procedirà d’acord amb el testament de la persona causant, si en té. En cas contrari, passaran a ser del cònjuge, si en té, si nó, els béns passaran a ser administrats per l’òrgan de govern veguerial. Si no n’hi hagués, passarien a titularitat de la Generalitat.
4. No perd la ciutadania, a excepció que sigui banejat permanentment.
Article 15. Funció i abast del testament
1. El testament és un document privat amb força vinculant un cop es porta al Jutjat per a validar-lo i registrar-lo al RUV (Registre d’Últimes Voluntats). S’hi determina la voluntat del ciutadà en relació amb totes les seves propietats, mobles i immobles, drets crediticis, líquid monetari, i altres drets alienables.
2. La força del testament és relativa en tant que està condicionada i limitada per altres situacions del causant al moment de la seva mort que hauràn de tenir-se en compte a l’hora de fer el repartiment de l’herència, com pot ser la seva situació matrimonial, sentències condemnatòries o embargaments pendents.
Article 16. Successió ab intestato
1. La successió ab intestato és aquella que es produeix quan el causant no disposa d’un testament, el testament ha quedat desfassat en relació a la situació present del causant al moment de la mort, o aquest no ha estat degudament registrat al RUV.
2. En ausència de testament, l’ordre de repartiment d’herència serà:
a. Cònjuge del causant, si n’hi hagués.
b. Òrgan de govern veguerial, si n’hi hagués.
c. Generalitat de Cubecat
Article 17. Terceria de millor dret
Els ciutadans amb drets crediticis prèvis a la mort del causant, tindràn prioritat a l’hora d’obtenir les quantitats degudes, que podran ser cobrades de forma dinerària, en espècie, o per assignació o constrenyiment de béns immobles. Hauran de cobrar-se per ordre cronològic del deute, començant pel més antic.
Article 18. Legítima matrimonial
El cònjuge del causant té dret a, com a mínim, i en tots els casos, un 25% del total de la massa patrimonial de l’herència, independentment del règim econòmic matrimonial que tingués, sempre que encara estés casat al moment de la mort i no hagués comès delicte dolós contra el causant.
La legítima matrimonial és un dret prioritari a qualsevol altre que pugui haver sobre el patrimoni relicte del causant, fins i tot a la terceria de millor dret.
Article 19. Llibertat de pacte i validesa
Els ciutadans de Cubecat gaudeixen de plena llibertat contractual a l’hora d’establir negocis i relacions entre ells, amb els límits del respecte a l’ordenament jurídic vigent i la bona fe.
Els contractes privats són plenament vinculants, no obstant, les parts potestativament tenen l’opció d’inscriure’ls al Registre Mercantil i Contractual per dotar-los de més força.
Article 20. Contingut dels contractes i consentiment
1. La forma del contracte és lliure tot respectant un mínim contingut indentificatiu, que ha de quedar perfectament reflectit:
a. Parts contractants
b. Objecte del contracte
c. Preu o contraprestació
d. Signatures (prova del consentiment)
2. Els contractes que no tinguin els mínims requisits de contingut es consideraran imperfectes, i per tant, anulables, fins que se subsani el defecte. En cap cas podran ser considerats nuls de ple dret per defectes de forma.
3. Els contractes poden contenir més contingut a través de clàusules que poden especificar condicions i circumstàncies.
4. Els contractes efectuats amb vicis ocults, coacció, falta de consentiment, objecte il·lícit, o amb mala fe, es consideraran nuls de ple dret i quedaran sense efectes des del moment en que s’haguessin celebrat.
Article 21. Clàusules abusives
1. Si un contracte conté clàusules abusives, el contracté no esdevé nul, però les clàusules en qüestió no seran aplicables a la relació contractual.
2. La part contractant que consideri que una clàusula és abusiva, podrà portar a judici el contracte per tal que es determini. Si es declara absusiva una clàusula, es podrà resoldre el contracte sense conseqüències per la part denunciant.
3. Les raons per les quals una clàusula pot considerar-se abusiva, són:
a. Eludeix la plena responsabilitat d’una de les parts
b. Estableix una compensació unilateral per cancel·lació
c. Estableix una compensació excessiva
d. Estableix la possibilitat de cancel·lació unilateral
e. Possibilita canvis unilaterals en el contracte
f. Estableix pròrrogues indeterminades en el contracte
g. Limita el dret a emprar accions judicials, a excepció de les clàusules que estableixin una mediació prèvia al judici que si que seran vàlides
Article 22. Incompliment
Si una de les parts incompleix injustificadament el contracte, l’altra part podrà executar les condicions sancionadores pactades al contracte unilateralment i en cas que no siguin realitzables, podrà denunciar a la part per executar-lo forçosament.
No es considerarà incompliment del contracte el no-compliment d’una clàusula declarada abusiva.
Article 23. Resolució extrajudicial de conflictes
Les parts poden pactar lliurement l’establiment de la obligació d’una mediació privada, com a requisit previ a la interposició de demanda judicial, per tal de resoldre possibles controvèrsies durant l’execució d’un contracte.
Article 24. Definicions
1. Les empreses són entitats jurídiques, amb finalitats comercials o lucratives, les quals es constitueixen amb un capital determinat i realitzen activitats econòmiques. Poden disposar d’estructures internes d’organització i realitzar pactes i contractes amb els ciutadans. Les empreses han de tenir un o més administradors que ostentaràn la responsabilitat contractual i patrimonial.
2. Les associacions són entitats jurídiques, sense ànim de lucre, amb finalitats purament associatives per promoure activitats d’interès general o particular, voluntàriament, a través de les quals els membres poden organitzar-se. Les associacions han de tenir un o més administradors que ostentaràn les responsabilitat civil. No poden establir contractes o pactes en nom seu.
3. Les fundacions són entitats jurídiques destinades a una finalitat d’ajuda concreta, amb mitjans econòmics provinents de donacions privades o altres fonts. Gaudeixen d’un règim fiscal més avantatjós, regulat per la Llei General de Pressupostos. Poden disposar d’estructures internes d’organització i realitzar pactes i contractes amb els ciutadans. Les fundacions han de tenir un o més administradors que ostentaran la responsabilitat contractual i patrimonial.
Article 25. El Registre Mercantil i Contractual
La funció del Registre Mercantil i Contractual és recopilar la llista completa de les empreses establertes i operatives. És imprescindible que una empresa estigui registrada per poder operar i contractar.
Les vegueries seran les responsables d’establir el seu Registre Mercantil i mantenir-lo actualitzat, així com de promoure la inscripció voluntària dels contractes privats.
Article 26. El Registre d’Associacions i Fundacions
La funció del Registre d’Associacions i Fundacions és recopilar la llista completa de les associacions i fundacions establertes i operatives. És imprescindible que aquestes entitats estiguin registrades per a poder operar.
Les vegueries seran les responsables d’establir el seu Registre d’Associacions i Fundacions i mantenir-lo actualitzat.
Atricle 27. Subvencions públiques
Les associacions i fundacions podran accedir a subvencions públiques, d’acord amb el Pressupost que estigui en vigor i en les condicions que estableixi la Generalitat de Cubecat.
Article 28. Auditories
Els òrgans executius veguerials s’encarregaran d’efectuar auditories a les empreses, per tal de constatar que no hi ha irregularitats en la seva facturació, així com a les associacions i fundacions, per prevenir el blanqueig de capitals i l’ús fraudulent de les subvencions públiques.
La Generalitat de Cubecat, al seu torn, podrà efectuar noves auditories si considera que no són prou exhaustives, o que existeixen irregularitats en els òrgans executius veguerials, sens perjudici de les posteriors sancions que escaiguin.
Article 29. El Document Nacional d’Identitat
Els ciutadans obtindran un cop completat l’examen de ciutadania el seu Document Nacional d’Identitat, que hauran d’actualitzar un cop s’estableixin en un municipi, per tal que consti la Vegueria on resideix al seu DNI.
No és obligatori disposar de DNI, no obstant, serà imprescindible tenir-lo per poder identificar els ciutadans en matèria fiscal, de padró municipal, contractual, testamental, matrimonial i mercantil.
Article 30. Desplegament de normativa veguerial
Els òrgans legislatius i executius de les Vegueries hauran de coordinar-se per promulgar lleis que desenvolupin totes les potestats que aquest Codi atribueix a les vegueries. S’entendran com a cedides a la Generalitat totes aquelles que no s’hagin regulat expressament a través de lleis veguerials, i per tant és regularan d’acord amb aquest Codi i altra normativa estatal, o per criteri de l’Administració.
Article 31. Les ordenances municipals
1. Els municipis podran establir les seves normes municipals, sempre d’acord amb les atribucions que els fa aquest Codi i la Constitució, i sense envaïr d’altres competències.
2. Els municipis que aprovin ordenances, tindràn la obligació de comunicar-les a tots els habitants de la vila, i vetllar perquè siguin fàcilment accessibles i consultables.
3. Les ordenances municipals no poden establir que un batlle o batllesa no perdi el seu càrrec per mort civil. Així mateix, en cas d’inactivitat del municipi, als dos mesos, l’alcaldia és reclamable prèvia autorització de l’Administració. Si es reprèn l’activitat raonablement, deixa d’ésser reclamable.
4. Els municipis tenen l’obligació de mantenir al dia el padró municipal (que hauran de coordinar amb l’autoritat veguerial) així com el Registre de la Propietat.
Article 32. Coordinació de les administracions
Caldrà assegurar en tot moment els recursos suficients per a l’actualització dels diversos registres que contempla aquest Codi, i la necessària coordinació entre administracions que ho permeti, que són:
a. Titularitat municipal
– el padró municipal
– el Registre de la Propietat
b. Titularitat veguerial
– el Registre Mercantil i Contractual (RMC)
– el Registre d’Associacions i Fundacions (RAF)
c. Titularitat estatal, amb col·laboració judicial
– el Registre d’Últimes Voluntats
– el Registre d’Unions Civils (RUC)
Article 33. Pressupostos Generals
La Generalitat aprovarà periòdicament una Llei de Pressupostos Generals on es recullin tots els impostos i la seva quantificació, així com la despesa pública del muntant sobrant de l’exercici anterior a les arques públiques que es podrà destinar a subvencions públiques, sous de funcionaris, contractes, premis, i anàlegs.
La Llei de Pressupostos haurà de determinar quins dels impostos són estatals i quins poden ser modificats per lleis veguerials.
Article 34. Principis de contractació pública
La Generalitat seguirà els principis generals del dret a l’hora d’atorgar contractes, subvencions i sous públics per garantir-ne l’eficiència i legalitat, i lluitar contra la corrupció:
1. Principi de publicitat
2. Principi de concurrència
3. Principi de igualtat de tracte entre licitadors
4. Principi d’integritat
5. Principi de transparència
6. Principi de confidencialitat
Article 35. Comptes bancaris de titularitat pública
Les entitats veguerials disposaran de comptes bancaris a través dels quals podràn gestionar els diners assignats o rebuts de titularitat veguerial.
L’òrgan legislatiu de cada vegueria haurà de determinar un o dos responsables del compte bancari, que seràn els autoritzats per operar-hi, i s’haurà de comunicar a la Generalitat qui són.
⁞ Cubecat © 2025. Catalunya al Minecraft.
Lloc web desenvolupat amb ❤️ per en Gabi Franco.